
Llegir
Al sofà de casa
asseguda.
Al costat el llibre que és paper
tinta i cartó
i també seria límit
si la matèria fos
la més alta concentració d’energia.
Esperant
que un trosset de l’infinit arribi
com una melodia.
I en obrir-lo
veig les paraules invisibles
perfectament lligades les unes a les altres.
por Pilar S.